Avi, quan eres petit, tu..?

Avis, segur que us sona aquesta imatge. És una imatge entranyable, màgica i real: esteu asseguts amb un nét assegut a la falda. I us diu: "Àvia, quan eres petita, tu..." i a continuació fa una pregunta: "...a què jugaves?", o bé "...anaves a escola?", o bé "...hi havia Internet?" (això sí, segons les respostes, és possible que us acabin preguntant si, quan éreu petits, era molt difícil caçar dinosaures!)

Les preguntes dels vostres néts us parlen del seu coneixement del món, i les vostres respostes els transporten al passat, els fan viure la història i estrenyen els llaços d'estimació entre vosaltres. Els vostres records són molt importants, perquè no són contes, no són llegendes... són aventures reals viscudes per vosaltres, els seus avis. I quan els expliqueu als vostres néts, deixen de ser records en blanc i negre, i passen a ser relats en 3D! 

A l'eucaristia, quan llegim les lectures, en sentir la del Nou Testament i l'Evangeli, ens adonem que la de l'Antic Testament, que hem escoltat primer, és la que "avança" el sentit de les altres, és la que prefigura, és la que marca la tradició. Doncs bé, totes les vostres experiències són "l'Antic Testament" de la família, perquè "expliquen" com sou, i donen sentit als valors propis de la vostra família: potser l'esforç, potser l'estudi, potser el treball, potser el servei, potser el país, potser la cultura popular, potser la dedicació política, potser l'art, potser...

Aprofiteu aquests dies d'estiu per donar resposta a la curiositat dels vostres néts: volen saber com vivíeu, a què jugàveu, com us entreteníeu, quines malifetes fèieu, quins van ser els vostres triomfs... Escoltaran fascinats tant si els expliqueu la vostra feina a la cadena de muntatge o cosint vestits com si vau ser pilots de cotxes de carreres o membres d'una associació de submarinistes... 

Feu que les vostres vivències -fins i tot les difícils- estiguin il.luminades per l'esperança i l'optimisme: al cap i a la fi heu viscut una vida plena i les esteu explicant als vostres néts, que són promesa de futur. Sigueu per a ells Antic Testament, perquè ells siguin continuadors de la tradició quan siguin els seus néts que els preguntin: "Avi, quan eres petit, tu..?"