dilluns, 8 d’abril del 2013

No Ens Tornem Bojos! (o la responsabilitat ben entesa)


"Això és el que els pares no et perdonarien mai." Així m'ho va dir el director d'una escola. 

"Veuràs, si a l'escola no eduques prou en els valors, els pares remugaran, però no en faran massa problema -alguns fins i tot agrairan que no t'hi fiquis, en les seves coses-. Si no s'ensenyen bé les assignatures, protestaran, diran que no hi ha prou nivell, però res més. Ara bé, si els nens prenguessin mal mentre són a càrrec de l'escola, això sí que els pares no t'ho perdonarien mai."

Quan m'ho va explicar em va semblar una exageració, però poc a poc he anat veient que tenia raó, que hi havia molts pares i mares (no tots, però certament una bona colla) que valoraven per sobre de tot la custòdia de les criatures.

És normal, és clar: són els seus fills, i els pares volen que mengin bé, que no tinguin fred, que no es posin malalts, que no es facin mal... Volen controlar-ho tot. Risc zero. Però no es pot controlar tot. El risc zero no existeix. I això s'aplica a l'escola... i també al temps de lleure.

És curiós que tants pares -molts d'ells monitores i monitors plens d'agosarada iniciativa quan eren joves- oblidin la seva pròpia infantesa i joventut, que mirada amb els nostres ulls ISO semblaria un infern de riscos extrems: termòmetres de mercuri, cotxes sense cinturó de seguretat, joguines sense logo UE ni "prohibit 0-3", parcs infantils amb gronxadors metàl.lics rovellats i terra de ciment esquarterat, cases de colònies amb lliteres de tres pisos i portes sense barra antipànic i escales sense baranes...

I el menjar..? Llegint i escoltant els deliris que s'han emès aquests mesos sobre el túpper a l'escola, em preocupa que el sector més hipocondríac dels pares fixi la seva mirada ISO sobre el menjar a les excursions... Aneu amb compte, esplais i agrupaments, que us veig carregant neveres a gas i microones a pedals, i seguint cursos obligatoris de nutrició i dietètica!

Ens estem tornant bojos? A mi em fa l'efecte que una mica, sí. Es fa difícil conciliar la necessària complicitat entre monitors i famílies amb aquesta hiperregulació desconfiada. 

Però hi ha una part de la solució que està en les vostres mans, monitors i caps: heu d'excel.lir en la vostra responsabilitat, demostrant a cada moment que, perquè estimeu els infants, vetlleu per ells. Que teniu prou seny com per realitzar activitats adients i adequades a l'edat i característiques dels nens; i per assegurar-vos que es posen el protector solar quan fa sol i el jersei quan fa fred; i per ensenyar-los a anar pel costat bo de la carretera -i que vosaltres us distribuireu com cal a la fila-; i per dur una farmaciola a punt; i... en fi, ja veieu quines "novetats": seny, vetllar, sentit comú... responsabilitat.

Potser llavors les famílies recordaran que sí, que confien els seus fills a uns caps i monitors que potser són "molt joves", però "ho fan molt bé", i els perdonaran fins i tot una  esgarrinxada o un mal de panxa!