dilluns, 16 de desembre del 2013

Els Educadors també portem Or, Encens i Mirra!


L'any passat vaig aprofitar l'entrada corresponent a aquest temps (El bou, la mula, una mica de seny... i bon Nadal!) per comentar unes quantes qüestions relacionades amb el pessebre, especialment a partir d'algunes afirmacions de Benet XVI que, al meu entendre, havien estat mal interpretades, per ignorància, mala voluntat... o una alarmant combinació de totes dues. Dins de l'entrada deia "I espera't quan arribi el dia que algú recordi que els Reis d'Orient tampoc no surten als Evangelis! Ni que fossin Reis, ni que fossin tres, ni els seus noms! Però això no els impedirà passar per totes les cases en la nit més bonica de l'any!"

Doncs bé, enguany vull parlar d'aquests Reis, perquè potser els Educadors ens hi assemblem una mica. Diu l'Evangeli de Mateu : "Vingueren uns Savis d'Orient (...) es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra." (Mt 2, 1b, 9b-11)

Com que són tres regals, la tradició ha entès que havien de ser tres savis (potser perquè faria lleig que un savi es presentés sense regal..!). Però a més es tracta de regals d'un gran simbolisme:

L'OR, metall preciós, 
és un regal que simbolitza que Jesús és REI. 
Nosaltres, Educadors, també portem or quan som conscients del gran valor de l'educació ("l'única arma capaç de canviar el món", en paraules de Nelson Mandela), quan assumim la importància que té, i ens esforcem per ser-ne dignes: en la formació prèvia i contínua, en la preparació de les unitats, en l'entusiasme en l'explicació, en la diversitat en la proposta d'activitats d'aprenentatge i avaluació...

L'ENCENS, utilitzat en els temples, 
és un regal que simbolitza que Jesús és DÉU. 
Nosaltres, Educadors, també portem encens quan som capaços d'educar els nostres alumnes en l'obertura a la transcendència, quan els ajudem a saber mirar en el seu interior i en l'interior dels altres, a mirar ben endins per poder mirar més enllà, més enllà de les aparences i de la immediatesa del moment, quan els posem en el camí d'apreciar el silenci, la reflexió, la serenor, la pau...

La MIRRA, per aromatitzar els cossos dels difunts, 
és un regal que simbolitza que Jesús és HOME. 
Nosaltres, Educadors, també portem mirra quan fem de l'escola un espai humà, de relacions afectuoses i sinceres entre educadors, entre alumnes, i entre uns i altres. I amb els pares i mares! Perquè som comunitat educativa, i ens comuniquem en comunitat, compartint amb confiança i generositat dia a dia, cada dia, tots els dies!


Educadors, seguim l'Estrella que ens porta per bon camí. L'Estrella amb "E" d'Entusiasme, d'Esperança, d'Educació... I fem-ho com els savis d'Orient, que en veure-la van tenir "una alegria immensa". Tractem els nostres alumnes amb afecte, respecte i admiració, oferim-los els nostres regals: Or de Valors, Encens de Transcendència, Mirra d'Humanitat... i que no ens faci vergonya la tendresa. Com la que desperta en nosaltres qualsevol infant, i molt especialment aquests dies, el nadó que trobem en una humil menjadora. Bon Nadal!

dijous, 11 de juliol del 2013

I els del meu poble, què? (ei, que a l'escola cristiana fem molt anglès!)

El diari ARA va llençar una edició ben curiosa 24 de juny del 2012 amb un interessant dossier dedicat a l'Anglès a l'escola, amb anàlisis, opinions, articles de fons, i amb tots els titulars en anglès, en una iniciativa impactant i ben curiosa. Malauradament, el dossier s'abonava en general a la tònica imperant que diu que cada cop anem pitjor i que els nens cada cop en saben menys. 

Doncs bé, no és cert. Ens ho mirem com ens ho mirem, no és cert. Especialment quan la conclusió es desprèn d'estudis que, sense ser falsos, s'han realitzat perquè surti una determinada tendència. De la mateixa manera que hi ha estudis que demostren que dormim poc i malament (promoguts per una empresa de matalassos) o que gairebé totes les dones porten els pits torturats, oprimits i masegats per sostenidors inadequats (promoguts per empreses de llenceria íntima) o que fem l'amor amb una freqüència i una durada ridícules (promoguts per empreses de preservatius), periòdicament apareixen estudis que indiquen que el nostre nivell d'anglès segueix sent "de pel.lícula", és a dir, com els indis de pel.lícula parlant amb infinitius o com el rei de la selva fent "Jo, Tarzan. Tu, Jane". I són estudis promoguts -vés per on- per empreses proveïdores de cursos de llengua anglesa, estades a l'estranger, etc.

Però és que tampoc és cert quan es miren els resultats de les proves de competències bàsiques, o de PISA, o de la Selectivitat. Quan es miren en detall, perquè si es miren per sobre sí que podem treure aquest tipus de conclusions. Però examinem-ho a fons, i veurem que, efectivament, pot ser que hi hagi una disminució d'alumnes amb nivell molt alt i que els alumnes amb nivell baix el tinguin molt molt baix  -i cap de les dues circumstàncies no és una bona notícia- però al mateix temps veiem com augmenta el nombre d'alumnes que assoleixen un nivell mig que els permetrà, si així ho requereixen els seus estudis o el seu desig comunicatiu, o les seves necessitats laborals, arribar més enllà. 

Això per no entrar en el fet que si totes les proves estan sotmeses a variables, les de llengües estrangeres encara més. Només cal que l'enregistrament utilitzat pel listening no sigui òptim, o que l'aparell que s'ha fet servir en aquella escola no sigui molt bo, o que les condicions acústiques no siguin adequades, i els resultats seran sensiblement inferiors al que correspondria al domini real de l'idioma per part d'aquells alumnes. I si algú creu que no n'hi ha per tant, només cal que s'imagini què passaria si en un examen de matemàtiques de Selectivitat hi hagués una alteració d'una lletra en una equació... Ai, calla, que això ja ha passat, i es va permetre la repetició de l'examen!

A més, la variació de resultats segons les escoles és molt considerable, perquè, més enllà de la seva localització geogràfica o del nivell socioeconòmic de les famílies, hi ha la gran, magnífica, extraordinària tasca quotidiana dels seus professors, que són els que marquen la diferència. Per això insisteixo que no és cert que els alumnes cada vegada sàpiguen menys anglès. No és cert, i sobretot no és just. No és just amb la feina de tants mestres que s'han escarrassat i s'escarrassen dia a dia perquè els seus alumnes aprenguin una llengua estrangera, i que sempre han de notar al clatell l'alè crític de la societat agobiant-los: "No anem bé, no tens prou nivell per ensenyar, no en tenen ni idea, no surten preparats..." No és just, perquè aquests mestres treballen dia a dia per millorar el coneixement i el domini de la llengua anglesa, el seu i el dels alumnes. En molts casos, des d'escoles adscrites a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. I com en sóc el responsable del Projecte Escola Multilingüe, em permetreu que m'estengui sobre això:

Des del 2006, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya ha proposat un triple objectiu per al seu Projecte Escola Multilingüe: 

1. Millorar el domini de la llengua anglesa per part dels professors.
2. Augmentar el temps d'exposició dels alumnes a la llengua anglesa.
3. Certificar el nivell de la llengua anglesa a través de proves externes.

Des del principi, les escoles cristianes han dispensat una gran acollida a aquest projecte, que ha comptat amb la col.laboració de diverses empreses i organitzacions del sector. Així, s'han organitzat cursos d'anglès de 50 hores per a mestres interessats en saber més anglès, centralitzats i en les mateixes escoles (amb la col.laboració de Merit School); s'han organitzat cursos de metodologia d'ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa (amb la col.laboració de Macmillan Teachers Training); s'han organitzat cursos de metodologia AICLE -Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera: aprendre continguts curriculars en una llengua que no és la pròpia- (amb la col.laboració de Project On Lang); s'ha establert un acord amb la Universitat de Cambridge per a la realització dels exàmens de Cambridge -incloent-hi el popular i prestigiós First Certificate-, amb milers de candidats cada any, que en molts casos poden fer els exàmens en els propis centres (amb l'organització Merit School i la col.laboració entusiasta i eficaç dels centres acollidors); les nostres escoles participen cada any al concurs The Fonix (organitzat per International House) amb èxit notable; s'ha impulsat un Programa d'Auxiliars de Conversa (amb la col.laboració de Home To Home) que en el darrer curs va portar a les nostres escoles més de 150 nois i noies de diversos països anglòfons, per a donar suport durant 25 hores/setmana a les activitats en llengua anglesa; s'ha promogut l'Schools Song Contest, un projecte telemàtic per a nois i noies que fan videoclips i actuacions musicals en anglès; s'ha organitzat cada any la Jornada Escola Multilingüe + Fira 3M (els Millors Materials Multilingües), amb la participació de centenars de professors en cada edició; s'ha impulsat la creació d'una Certificació Escola Multilingüe, que ens indica que les escoles certificades duen a terme iniciatives multilingües diverses integrades en un projecte estructurat i coherent; s'han realitzat xerrades d'informació, motivació i assessorament a equips directius i claustres... i tot això té un punt de trobada a www.multilinweb.net, el web del Projecte Escola Multilingüe de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Algunes d'aquestes iniciatives s'han vist seriosament perjudicades per la disminució/supressió d'ajuts de l'Administració (per bé que hem d'esmentar la bona disposició del Servei de Llengües de la Generalitat de Catalunya), però tot i així hem seguit treballant-hi (en la línia d'aquella frase de Roosevelt: "Fes el que puguis, amb el tinguis, allà on siguis") i per això -tornant al principi d'aquesta entrada- sap especialment greu que quan es fan balanços/estudis/anàlisis/reportatges... s'ignori descaradament la participació i l'aportació de l'escola cristiana.

En un monòleg enregistrat de l'actor Paco Martínez Soria, interpretant el clàssic paper d'home de poble que arriba a la ciutat, l'home s'aturava davant un semàfor vermell. Veient que hi havia llum verd per a vianants i cotxes d'altres carrers, i que, en canvi, el seu no hi havia manera que canviés, al final s'exclama: "I els del meu poble, què?" Així ens sentim sovint des de l'escola cristiana... En el dossier que esmentava al començament d'aquesta entrada, l'article d'en Carles Capdevila duia per títol "Això ho hem d'arreglar entre tots"... Doncs això, que "tots" sigui veritablement "tots"!

dilluns, 8 d’abril del 2013

No Ens Tornem Bojos! (o la responsabilitat ben entesa)


"Això és el que els pares no et perdonarien mai." Així m'ho va dir el director d'una escola. 

"Veuràs, si a l'escola no eduques prou en els valors, els pares remugaran, però no en faran massa problema -alguns fins i tot agrairan que no t'hi fiquis, en les seves coses-. Si no s'ensenyen bé les assignatures, protestaran, diran que no hi ha prou nivell, però res més. Ara bé, si els nens prenguessin mal mentre són a càrrec de l'escola, això sí que els pares no t'ho perdonarien mai."

Quan m'ho va explicar em va semblar una exageració, però poc a poc he anat veient que tenia raó, que hi havia molts pares i mares (no tots, però certament una bona colla) que valoraven per sobre de tot la custòdia de les criatures.

És normal, és clar: són els seus fills, i els pares volen que mengin bé, que no tinguin fred, que no es posin malalts, que no es facin mal... Volen controlar-ho tot. Risc zero. Però no es pot controlar tot. El risc zero no existeix. I això s'aplica a l'escola... i també al temps de lleure.

És curiós que tants pares -molts d'ells monitores i monitors plens d'agosarada iniciativa quan eren joves- oblidin la seva pròpia infantesa i joventut, que mirada amb els nostres ulls ISO semblaria un infern de riscos extrems: termòmetres de mercuri, cotxes sense cinturó de seguretat, joguines sense logo UE ni "prohibit 0-3", parcs infantils amb gronxadors metàl.lics rovellats i terra de ciment esquarterat, cases de colònies amb lliteres de tres pisos i portes sense barra antipànic i escales sense baranes...

I el menjar..? Llegint i escoltant els deliris que s'han emès aquests mesos sobre el túpper a l'escola, em preocupa que el sector més hipocondríac dels pares fixi la seva mirada ISO sobre el menjar a les excursions... Aneu amb compte, esplais i agrupaments, que us veig carregant neveres a gas i microones a pedals, i seguint cursos obligatoris de nutrició i dietètica!

Ens estem tornant bojos? A mi em fa l'efecte que una mica, sí. Es fa difícil conciliar la necessària complicitat entre monitors i famílies amb aquesta hiperregulació desconfiada. 

Però hi ha una part de la solució que està en les vostres mans, monitors i caps: heu d'excel.lir en la vostra responsabilitat, demostrant a cada moment que, perquè estimeu els infants, vetlleu per ells. Que teniu prou seny com per realitzar activitats adients i adequades a l'edat i característiques dels nens; i per assegurar-vos que es posen el protector solar quan fa sol i el jersei quan fa fred; i per ensenyar-los a anar pel costat bo de la carretera -i que vosaltres us distribuireu com cal a la fila-; i per dur una farmaciola a punt; i... en fi, ja veieu quines "novetats": seny, vetllar, sentit comú... responsabilitat.

Potser llavors les famílies recordaran que sí, que confien els seus fills a uns caps i monitors que potser són "molt joves", però "ho fan molt bé", i els perdonaran fins i tot una  esgarrinxada o un mal de panxa!

dijous, 24 de gener del 2013

Com Ajudar els Fills a Estudiar (i fer els deures del col.le!)

Com Ajudar els Fills a Estudiar (i fer la feina del col.le!). Aquest és el títol d'una de les meves xerrades més populars, i també el títol d'un llibre publicat per Claret. Des del 2009, milers de pares i mares (de debò que no exagero) l'han sentida en més d'un centenar d'escoles. Sempre és un èxit de públic. Les mateixes AMPAs es queden sorpreses quan veuen la resposta de les famílies. M'agradaria dir que venen atretes per la meva fama de comunicador excepcional... però no: és perquè es tracta d'un tema que pares i mares troben de gran importància, i que sempre genera molt interès... i força polèmica. Periòdicament apareixen protestes, iniciatives, dubtes, posicionaments a favor i en contra, opinions de psicòlegs, pedagogs, mestres, alumnes, pares, mares i experts diversos. Com a mostra, aquí trobareu un parell d'interessants articles apareguts a La Vanguardia i El País, i un de molt aclaridor, El Matí Digitalde Carles Armengol. 

Bé, suposo que puc considerar-me un "expert", així que goso oferir-vos el decàleg que reparteixo en la xerrada, i que conté, en forma de "manaments", les Coses Que Penso sobre l'estudi.

1. Confiaré en l'escola que he triat per a l'educació del meu fill;
per això em comunicaré amb el tutor a través de l'agenda i les entrevistes, i no desautoritzaré la feina dels mestres i professors.

2. M'interessaré per tota la persona del meu fill, no només pels seus deures;
per això dialogaré amb ell tant com calgui, però fins on calgui, i intervindré sempre que calgui: amb rigor, paciència i bon humor.

3. Consideraré l'estudi un procés valuós per al coneixement, la realització personal i la preparació per al futur;
per això contribuiré a proporcionar al meu fill un entorn adequat per estudiar i promouré amb les meves paraules i els meus actes la curiositat intel.lectual, la lectura i la creativitat.

4. Em recordaré que no són els meus deures ni els meus exàmens: és el meu fill i són els seus deures i els seus exàmens;
per això comptaré amb el meu fill en l'elaboració d'un pla d'estudi, personal, realista, flexible, escrit i visible, i li exigiré que compleixi el seu compromís.

5. Seré constant en l'aplicació d'un programa d'estudi, però renunciaré a imposar els meus mètodes si els del meu fill són eficaços;
per això confiaré en tota la meva experiència i els meus recursos i els posaré a disposició del meu fill perquè pugui fer-ne ús.

6. Ajudaré el meu fill en tot allò que ell no pugui fer per ell mateix, procurant que aprengui en el procés, i així vagi esdevenint més autònom;
per això evitaré la temptació d'impedir que el meu fill assumeixi les seves responsabilitats.

7. Recordaré que jo vaig cometre errors, que de vegades sóc incoherent i que tinc una història pròpia en relació amb l'estudi;
per això acceptaré que el meu fill pot cometre els seus propis errors, el poden influir les meves incoherències i pot heretar trets del meu caràcter.

8. Seré conscient del poder del reforç positiu;
per això valoraré tots els esforços, tota la bona feina del meu fill, i tots els seus bons resultats.

9. Demanaré ajuda sempre que la necessiti i l'acceptaré quan me l'ofereixin;
per això estaré obert a compartir la meva experiència amb altres pares i mares.

10. Creuré en la força de l'estimació pel meu fill;
per això confiaré en què seré capaç de trobar les millors maneres d'ajudar-lo eficaçment a estudiar perquè visqui amb entusiasme el seu aprenentatge i l'aprofiti amb ganes.

Pel que fa a la polèmica... a mi em fa força mandra. Sobretot quan es barregen temes i es fan afirmacions maximalistes. Per exemple, això que els deures fan més grans les desigualtats socials, perquè els pares menys preparats no poden ajudar tant els seus fills. Jo sempre poso el mateix exemple: la meva mare va venir de Galícia quan tenia uns sis anys. Aquí va fer els estudis primaris. Els va fer molt bé, però després es va haver de posar a ajudar a casa, a treballar... així que, en principi, no seria una dona molt "preparada". Doncs mireu: jo no l'he vist "arrugar-se" mai per res que jo estudiés, ni a EGB, ni a BUP, ni a COU, ni a la Universitat, i sempre ha estat una extraordinària "preguntadora de lliçons". Encara ho és amb els seus néts! 

Els pares i mares d'avui en dia, més paciència que la meva mare no sé si tindran, però més preparació segur que sí, així que no ens llencem a treure conclusions sociològiques, deixem d'atabalar-nos, i en lloc de fer "vagues de deures" o maratons estudiantils, recordem que els deures NO defineixen els nostres fills, i aprofitem tot el temps de què disposem per estar AMB i PER ALS nostres fills: aquests sí que són els nostres "deures"... i el nostre privilegi!