dilluns, 15 de setembre del 2014

Què ens cal per a aquest curs?

Les coses més senzilles ens poden fer arribar missatges importants. Un extintor, per exemple, inclou en les seves instruccions un segon pas essencial (el primer pas és que treguis el passador que el bloqueja): dirigeixi el xorro a la base del foc. Que n'és, d'important, això! Canvieu "foc" per "problema", "base" per "arrel" i "xorro" per "esforços", i tindreu: dirigeixi els esforços a l'arrel del problema (vaja, sigues "radical"!) enlloc de distreure't amb les qüestions anecdòtiques, accessòries, superficials... per molt aparatoses que siguin. Veieu?
Seguint aquesta mateixa Filosofia de les Coses, vull proposar-vos quatre objectes que de ben segur dueu en el vostre estoig i us recordaran, pel que són i pel que poden significar, què ens cal per a aquest curs!
Diu la llegenda de la carrera espacial que la NASA va gastar-se un munt de diners intentant trobar una estilogràfica que pogués escriure en condicions de gravetat zero. I els russos ho van solventar... fent servir un llapis! Així doncs, el nostre primer objecte serà un llapis. El llapis, sempre útil i sovint poc reconegut. El llapis, que no ens estimem gaire, que deixem i perdem amb tanta facilitat, però que ens ajuda tant quan el necessitem, ens parla d'Humilitat. La Humilitat que necessitem els educadors i els alumnes per ensenyar i aprendre amb consideració i respecte mutus.
De vegades ens equivoquem, i la goma ens permet esborrar els nostres errors. La goma és agraïda: té formes i colors (i olors!) diferents i, com el llapis, es gasta per nosaltres. No és fàcil esborrar bé, i de vegades encara es pot veure l'equivocació què hi havia a sota. De vegades fins i tot s'espatlla el paper! Però, al cap i a la fi, podem corregir, podem escriure a sobre. La goma ens parla del Perdó. Aprenguem a Perdonar-nos, a Perdonar i a Demanar Perdó. Sobretot a Demanar Perdó. Perquè és educatiu... i perquè és just.
El llapis es trenca, es queda sense punta, es fa petit... però amb la maquineta li treiem punta. A poc a poc (perquè si ho fem precipitadament, o amb poca cura, se'ns trencarà la punta!) la fem girar, i experimentem la joia de tornar a començar amb la punta ben esmolada. La maquineta ens parla de Constància. Constància per aprendre i ajudar-nos uns als altres, sense defallir, una i altra vegada, amb paciència, donant-nos noves oportunitats per conviure i ser millors.
I quan ho tenim ben escrit, què fem? Passar-ho a net amb el boli. El boli és definitiu, i la seva tinta és brillant i ferma. Quan escrivim amb el boli, quan passem a net, ho fem contents, i és que el boli ens parla d'Alegria. La nostra Educació ha de ser rigorosa i exigent... però amb Alegria!
Llapis, Goma, Maquineta i Boli. Humilitat, Perdó, Constància i Alegria. 
Això és el que ens cal, a l'estoig, i per al curs. Bon curs per a tothom!

2 comentaris:

  1. Brillant, encoratjador, enginyós i didàctic. Molt Juanjo.
    Esperem passar moltes coses a boli aquest curs. Voldrà dir que hem fet servir la maquineta sense defallir sobre un llapis que no haurem volgut ni perdre ni deixar de fer servir amb tota la humilitat de qui serveix al centre de la seva existència com a mestr@: l'alumn@.
    Gràcies (un cop més).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari, que és molt Pani ;-) i endavant i ànims amb el nou curs: segur que al final mirarem enrere amb satisfacció!

      Elimina