Fictici, però influeix: fa uns dies sentia a la ràdio una àvia que demanava ajuda perquè tindrien el nét -d'uns 7 anys- amb ells, i volien informació sobre alguna casa de colònies on fessin activitats, per hostatjar-s'hi els tres perquè, "si no, amb nosaltres s'avorrirà".
A veure, és lloable que els avis es preocupin pensant en activitats per als néts, però caldria revisar aquest "esperit de derrota", a banda que avorrir-se de tant en tant no té res de dolent... És més, l'avorriment ha de formar part d'unes vacances d'estiu com cal!
Avis i àvies, tingueu l'edat que tingueu, heu jugat molt a la vostra vida, i teniu molt per jugar amb els vostres néts. Les joguines que teniu a casa (aquelles amb què jugaven el pare o la mare de les criatures quan eren petits) són molt especials, perquè són de la prestigiosa marca "A-casa-dels-avis", i només s'hi juga quan venen a casa vostra.
"Sí, però és que jo estic gran, no puc córrer, i llavors ells, pobrets..." Mireu, la meva besàvia gallega caminava amb dificultat, ajudant-se amb una crossa, i era molt, molt sorda, però mai vaig pensar en jugar a futbol amb ella: en canvi, em va ensenyar a jugar a la brisca, i creieu-me que es va passar hores i hores jugant amb el seu besnét català!
Així doncs, no patiu pel que no podeu fer, perquè això els vostres néts ni ho veuen, ni els importa: sempre sereu els seus avis, els seus avis savis i poderosos (amb poders de Perspicàcia, Paciència i Perseverança), els avis que tenen joguines tan especials a casa, i que saben jugar a tantes coses... "guais"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada