dijous, 23 de juliol del 2015

Avis i hàbits: mimar no és consentir!

Sempre s'ha dit que els avis estan per mimar els néts... Doncs sí, però no. Avis, és normal (i bo!) que quan estan amb vosaltres, els néts gaudeixin del vostre amor absolutament incondicional, i, per tant, que us faci gràcia tot el que facin els vostres néts, i que no us pogueu "resistir" a dur-los aquell berenar especial, o comprar-los aquells cromos, o a passar-los -gairebé clandestinament- aquelles xuxes.

Però, compte! Perquè això es pot fer, sobretot, quan estan amb vosaltres de tant en tant, és a dir, que el temps que passen amb vosaltres és un temps "extraordinari" en tots els sentits de la paraula: extra-ordinari perquè no passa cada dia, i extraordinari perquè quan us ajunteu amb els vostres néts sempre feu coses que els agraden i que són molt xules!

Ara bé, si per vacances heu de passar més temps amb els vostres néts, abans de fer alguna d'aquelles coses extraordinàries (sí, aquelles coses que sabeu que als pares de la criatura no els agrada gaire), feu-vos aquesta pregunta: "em puc permetre fer això cada dia?"

  • Us ho podeu permetre... econòmicament? (no és el mateix comprar una pasta per berenar un dia que si preteneu que esmorzin croissants cada dia, ni comprar un sobre de cromos que haver de completar l'àlbum!). 
  • Us ho podeu permetre... físicament? (no és el mateix carregar la néta en braços alguna vegada que haver-la de dur tot el dia a coll-i-bé). 
  • Us ho podeu permetre... educativament? (no és el mateix "passar-li" que no es raspatlli les dents una nit que es queda a casa vostra que si s'ha de quedar quinze dies).

Això no vol dir que casa dels avis deixi de ser el lloc meravellós amb normes pròpies (les vostres, que per això és casa vostra), però sí que feu servir els vostres superpoders de Perspicàcia, Paciència i Perseverança i sigueu avis amb (bons) hàbits, per transmetre'ls als vostres néts quan mengin, quan dormin, quan vagin pel carrer i al camp, i quan es relacionin amb els altres. 

Si ho feu així, no us preocupeu, que els podreu mimar mooolt!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada