"Això és el que els pares no et perdonarien mai." Així m'ho va dir el director d'una escola.
"Veuràs, si a l'escola no eduques prou en els valors, els pares remugaran, però no en faran massa problema -alguns fins i tot agrairan que no t'hi fiquis, en les seves coses-. Si no s'ensenyen bé les assignatures, protestaran, diran que no hi ha prou nivell, però res més. Ara bé, si els nens prenguessin mal mentre són a càrrec de l'escola, això sí que els pares no t'ho perdonarien mai."
Quan m'ho va explicar em va semblar una exageració, però poc a poc he anat veient que tenia raó, que hi havia molts pares i mares (no tots, però certament una bona colla) que valoraven per sobre de tot la custòdia de les criatures.
És normal, és clar: són els seus fills, i els pares volen que mengin bé, que no tinguin fred, que no es posin malalts, que no es facin mal... Volen controlar-ho tot. Risc zero. Però no es pot controlar tot. El risc zero no existeix. I això s'aplica a l'escola... i també al temps de lleure.
És curiós que tants pares -molts d'ells monitores i monitors plens d'agosarada iniciativa quan eren joves- oblidin la seva pròpia infantesa i joventut, que mirada amb els nostres ulls ISO semblaria un infern de riscos extrems: termòmetres de mercuri, cotxes sense cinturó de seguretat, joguines sense logo UE ni "prohibit 0-3", parcs infantils amb gronxadors metàl.lics rovellats i terra de ciment esquarterat, cases de colònies amb lliteres de tres pisos i portes sense barra antipànic i escales sense baranes...
I el menjar..? Llegint i escoltant els deliris que s'han emès aquests mesos sobre el túpper a l'escola, em preocupa que el sector més hipocondríac dels pares fixi la seva mirada ISO sobre el menjar a les excursions... Aneu amb compte, esplais i agrupaments, que us veig carregant neveres a gas i microones a pedals, i seguint cursos obligatoris de nutrició i dietètica!
Ens estem tornant bojos? A mi em fa l'efecte que una mica, sí. Es fa difícil conciliar la necessària complicitat entre monitors i famílies amb aquesta hiperregulació desconfiada.
Però hi ha una part de la solució que està en les vostres mans, monitors i caps: heu d'excel.lir en la vostra responsabilitat, demostrant a cada moment que, perquè estimeu els infants, vetlleu per ells. Que teniu prou seny com per realitzar activitats adients i adequades a l'edat i característiques dels nens; i per assegurar-vos que es posen el protector solar quan fa sol i el jersei quan fa fred; i per ensenyar-los a anar pel costat bo de la carretera -i que vosaltres us distribuireu com cal a la fila-; i per dur una farmaciola a punt; i... en fi, ja veieu quines "novetats": seny, vetllar, sentit comú... responsabilitat.
Potser llavors les famílies recordaran que sí, que confien els seus fills a uns caps i monitors que potser són "molt joves", però "ho fan molt bé", i els perdonaran fins i tot una esgarrinxada o un mal de panxa!
