Pots viatjar a un paradís, però haver de fer un desplaçament infernal. Els motius poden ser molt variats: nens molt petits, nois molt grans, germans d'edats molt diferents, germans amb poca diferència d'edat, mitjà de transport que no conduïm nosaltres amb regles i condicionants aliens, mitjà de transport propi que conduïm nosaltres havent de controlar també els nens... La veritat és que viatjar en família sempre pot resultar complicat, així que seria molt interessant que no ho "sobrecompliquéssim" nosaltres mateixos.
Si una reunió està condemnada al fracàs quan no es tenen clars els objectius que es pretenen, un desplaçament en família també està abocat al desastre si no s'ha fet una planificació acurada per abans del viatge i per al viatge en sí.
Per abans del viatge:
Per començar, els fills haurien de tenir l'oportunitat de participar en l'elecció de la destinació -si més no, donant la seva opinió-, i haurien de disposar d'informació adequada a la seva edat (potser ells mateixos podran buscar-la). Convé que manifestin els seus desitjos d'activitats (aquella visita, aquella excursió, aquell parc, aquell itinerari...) i que, en la mida de les seves possibilitats, col.laborin en la preparació més concreta (mapes, material, intendència...).
Per al viatge:
Com més llarg sigui el desplaçament, més planificació caldrà:
- En cotxe, el dvd és una opció, però pot ser molt interessant haver marcat punts d'interès del paisatge que es poden anar mirant.
- Preveieu un petit contenidor de plàstic amb quaderns, llapis, paper, tisores... al qual puguin accedir amb facilitat per entretenir-se.
- Compteu també amb l'opció -cada cop més variada- de jocs nous i de sempre que en la seva versió magnètica es poden jugar en cotxe i arreu.
- Establiu -amb esperit de consens- unes normes per a la música en el vehicle: sí, tothom pot anar "connectat" amb els seus auriculars, però també pot ser més bonic preparar un conjunt de cançons variades (fins i tot amb les lletres de les cançons impreses en un quadern per poder-les seguir) segons els gustos de cada membre de la família, i estar oberts així al descobriment de noves músiques i a la convivència familiar...
Estic segur que encara se us acudiran moltes més possibilitats!
Si tothom participa en la preparació, hi ha més garanties d'èxit: penseu que fins i tot el poble hebreu va fer preparatius per a l'Èxode, i ells anaven amb molta pressa, escapaven del Faraó... i no marxaven pas de vacances!
Avis, segur que us sona aquesta imatge. És una imatge entranyable, màgica i real: esteu asseguts amb un nét assegut a la falda. I us diu: "Àvia, quan eres petita, tu..." i a continuació fa una pregunta: "...a què jugaves?", o bé "...anaves a escola?", o bé "...hi havia Internet?" (això sí, segons les respostes, és possible que us acabin preguntant si, quan éreu petits, era molt difícil caçar dinosaures!)
Les preguntes dels vostres néts us parlen del seu coneixement del món, i les vostres respostes els transporten al passat, els fan viure la història i estrenyen els llaços d'estimació entre vosaltres. Els vostres records són molt importants, perquè no són contes, no són llegendes... són aventures reals viscudes per vosaltres, els seus avis. I quan els expliqueu als vostres néts, deixen de ser records en blanc i negre, i passen a ser relats en 3D!
A l'eucaristia, quan llegim les lectures, en sentir la del Nou Testament i l'Evangeli, ens adonem que la de l'Antic Testament, que hem escoltat primer, és la que "avança" el sentit de les altres, és la que prefigura, és la que marca la tradició. Doncs bé, totes les vostres experiències són "l'Antic Testament" de la família, perquè "expliquen" com sou, i donen sentit als valors propis de la vostra família: potser l'esforç, potser l'estudi, potser el treball, potser el servei, potser el país, potser la cultura popular, potser la dedicació política, potser l'art, potser...
Aprofiteu aquests dies d'estiu per donar resposta a la curiositat dels vostres néts: volen saber com vivíeu, a què jugàveu, com us entreteníeu, quines malifetes fèieu, quins van ser els vostres triomfs... Escoltaran fascinats tant si els expliqueu la vostra feina a la cadena de muntatge o cosint vestits com si vau ser pilots de cotxes de carreres o membres d'una associació de submarinistes...
Feu que les vostres vivències -fins i tot les difícils- estiguin il.luminades per l'esperança i l'optimisme: al cap i a la fi heu viscut una vida plena i les esteu explicant als vostres néts, que són promesa de futur. Sigueu per a ells Antic Testament, perquè ells siguin continuadors de la tradició quan siguin els seus néts que els preguntin: "Avi, quan eres petit, tu..?"
Els anuncis han fet molt de mal..! El primer va ser aquell d'una entitat financera en què uns pares no podien comptar amb els avis perquè cuidessin dels nens, perquè, tal com deia el pare amb to ressentit: "Els avis estan ocupats... molt ocupats!". Des de llavors, als publicistes el tema se'ls ha anat de les mans, mostrant un món d'avis hiperactius que juguen a futbol, fan carreres de llepar galetes, i són... "guais" (que és una expressió que, us ho aviso, els vostres néts ja no diuen). Si heu de fer cas de la publicitat, avis i àvies, esteu apanyats, així que recordeu: allò és fictici!
Fictici, però influeix: fa uns dies sentia a la ràdio una àvia que demanava ajuda perquè tindrien el nét -d'uns 7 anys- amb ells, i volien informació sobre alguna casa de colònies on fessin activitats, per hostatjar-s'hi els tres perquè, "si no, amb nosaltres s'avorrirà".
A veure, és lloable que els avis es preocupin pensant en activitats per als néts, però caldria revisar aquest "esperit de derrota", a banda que avorrir-se de tant en tant no té res de dolent... És més, l'avorriment ha de formar part d'unes vacances d'estiu com cal!
Avis i àvies, tingueu l'edat que tingueu, heu jugat molt a la vostra vida, i teniu molt per jugar amb els vostres néts. Les joguines que teniu a casa (aquelles amb què jugaven el pare o la mare de les criatures quan eren petits) són molt especials, perquè són de la prestigiosa marca "A-casa-dels-avis", i només s'hi juga quan venen a casa vostra.
"Sí, però és que jo estic gran, no puc córrer, i llavors ells, pobrets..." Mireu, la meva besàvia gallega caminava amb dificultat, ajudant-se amb una crossa, i era molt, molt sorda, però mai vaig pensar en jugar a futbol amb ella: en canvi, em va ensenyar a jugar a la brisca, i creieu-me que es va passar hores i hores jugant amb el seu besnét català!
Així doncs, no patiu pel que no podeu fer, perquè això els vostres néts ni ho veuen, ni els importa: sempre sereu els seus avis, els seus avis savis i poderosos (amb poders de Perspicàcia, Paciència i Perseverança), els avis que tenen joguines tan especials a casa, i que saben jugar a tantes coses... "guais"!
Sempre s'ha dit que els avis estan per mimar els néts... Doncs sí, però no. Avis, és normal (i bo!) que quan estan amb vosaltres, els néts gaudeixin del vostre amor absolutament incondicional, i, per tant, que us faci gràcia tot el que facin els vostres néts, i que no us pogueu "resistir" a dur-los aquell berenar especial, o comprar-los aquells cromos, o a passar-los -gairebé clandestinament- aquelles xuxes.
Però, compte! Perquè això es pot fer, sobretot, quan estan amb vosaltres de tant en tant, és a dir, que el temps que passen amb vosaltres és un temps "extraordinari" en tots els sentits de la paraula: extra-ordinari perquè no passa cada dia, i extraordinari perquè quan us ajunteu amb els vostres néts sempre feu coses que els agraden i que són molt xules!
Ara bé, si per vacances heu de passar més temps amb els vostres néts, abans de fer alguna d'aquelles coses extraordinàries (sí, aquelles coses que sabeu que als pares de la criatura no els agrada gaire), feu-vos aquesta pregunta: "em puc permetre fer això cada dia?".
- Us ho podeu permetre... econòmicament? (no és el mateix comprar una pasta per berenar un dia que si preteneu que esmorzin croissants cada dia, ni comprar un sobre de cromos que haver de completar l'àlbum!).
- Us ho podeu permetre... físicament? (no és el mateix carregar la néta en braços alguna vegada que haver-la de dur tot el dia a coll-i-bé).
- Us ho podeu permetre... educativament? (no és el mateix "passar-li" que no es raspatlli les dents una nit que es queda a casa vostra que si s'ha de quedar quinze dies).
Això no vol dir que casa dels avis deixi de ser el lloc meravellós amb normes pròpies (les vostres, que per això és casa vostra), però sí que feu servir els vostres superpoders de Perspicàcia, Paciència i Perseverança i sigueu avis amb (bons) hàbits, per transmetre'ls als vostres néts quan mengin, quan dormin, quan vagin pel carrer i al camp, i quan es relacionin amb els altres.
Si ho feu així, no us preocupeu, que els podreu mimar mooolt!
Tant li fa si sou "avis d'estiu" o "avis de cada dia", espero que tingueu els vostres néts amb vosaltres tan sovint com vulgueu però que pugueu gaudir de la felicitat de ser "avis extraordinaris" (és a dir, que no us hagueu d'ocupar sempre del que és quotidià, "ordinari", i que hauria de correspondre als pares).
En qualsevol cas, pot passar que a l'estiu, molt especialment al juliol, us correspongui ser avis amb una intensitat i freqüència més elevada, ja sigui per tradició (viviu a fora i casa vostra és més fresqueta) o per necessitat (segur que sou més econòmics que un casal!).
Com encareu aquest mes amb els néts? Estic segur que us fa il.lusió, però també pot passar -és compatible- que us faci una mica de mandra, o fins i tot una mica de por: "què farem amb ells?" "s'avorriran, tants dies amb nosaltres!" "mira que si no volen menjar..!".
Doncs bé, us he de dir que no heu de patir, perquè els avis, tots, teniu Poders! Sí, sí, fabulosos Poders que us fan ser Els Millors Avis del Món! Quins són aquests Poders? Perspicàcia, Paciència i Perseverança. Una triple P molt potent!
- Perspicàcia que us permet conèixer els vostres néts i saber de quin peu calça cadascun (i estimar-los a tots tal com són)
- Paciència que us permet escoltar-los i participar del seu entusiasme en el joc i en la vida, i també dels seus neguits i preocupacions (Paciència que s'oposa a la Pressa i la Precipitació que de vegades són massa presents en el seu quotidià!)
- Perseverança que fa que els néts facin amb vosaltres activitats i desenvolupin hàbits que potser amb els pares no poden o no volen fer ni desenvolupar, perquè vosaltres sou al costat dels vostres néts... i als avis no se'ls pot dir que no!
Sentiu-vos segurs, doncs, i viviu amb joia aquest temps d'estiu amb els vostres néts!