Realitats incòmodes

Fa uns dies podíem llegir a La Contra de La Vanguardia una entrevista a Agustin Bocos, advocat ambientalista, on ens adverteix sobre els perills del wi-fi en general, i en les nostres escoles, en particular. Deixant de banda que a La Contra hi ha lloc per a tota mena d'opinions, i deixant de banda fins i tot els possibles interessos comercials-empresarials de l'entrevistat en qüestió, el cas és que fa referència a una realitat incòmoda i prou polèmica (com podreu comprovar si llegiu els comentaris a la mateixa notícia).
És veritat, fa molta mandra pensar que el wi-fi pugui ser perjudicial. Personalment, quan funciona bé, ho trobo comodíssim. Però no puc tancar els ulls (ni el cervell) a la possibilitat que això pugui fer mal, especialment quan els perjudicats poden ser els nostres alumnes i els nostres fills. No entraré ara (no tinc prou coneixements sobre la qüestió) a aportar arguments i contra-arguments. Només vull plantejar un dubte: tan segurs estem que NO és perjudicial? Si feu una mica de recerca, veureu que no hi ha molts estudis contraris al wi-fi (també és cert que no és un tema molt popular entre els científics, i que hi ha algun programa de televisió que va ser censurat i no es va arribar a emetre) però tampoc no hi ha grans aportacions en positiu. Als crits d'alarma (de vegades amb alguna anada d'olla) d'uns s'oposen nocions (de vegades prou confuses) que representa que tenen tota la veritat de la ciència. En definitiva, acaba semblant un debat d'histèrics contra sobrats.
Insisteixo, sóc més tecnòfil que tecnòfob, i no negaré cap dels avantatges del wifi, però també la uralita era un material molt pràctic per fer sostres, i la pintura amb plom barata i fàcil d'aplicar, i els meus profes fumaven a classe, i tot era normal... però no era bo. El que vull dir és que no ens neguem a les evidències que puguin sorgir, només perquè ens fa pal enfrontar-nos a una realitat incòmoda.