Educar des d'on som, aprofitar l'entorn

Per primera vegada he pogut anar al Festival de Sitges. Si em seguiu a twitter sabreu fins a quin punt m'ha entusiasmat l'experiència (ja veig les mirades condescendents dels que sigueu veterans del Festival mentre penseu "Pardillo..." però tant me fa..!). Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és la implicació de la gent de Sitges, no només amb l'ambientació dels comerços (que Déu n'hi do), sinó també amb la presència als aparadors de dibuixos i més dibuixos fets pels alumnes de les escoles. Dibuixos de monstres, de personatges fantàstics, de robots, de naus, de paisatges corprenedors... Potser a algú li semblarà que no és adequat que nens i nenes facin dibuixos sobre aquests temes, però jo penso que es tracta d'una activitat extraordinària, plena de possibilitats. Per descomptat, des de l'Educació Visual i Plàstica, però també com una oportunitat per exposar els propis temors i enfrontar-s'hi. Des del moment en què has estat capaç de plasmar sobre el paper allò que t'inquieta, que et fa por... estàs aprenent a gestionar aquella por perquè no et paralitzi (una mica com el conjur "Ridiculus!" que ensenyava el professor Llopin als alumnes de Hogwarts a "Harry Potter i el Pres d'Azkaban").
Educar des d'on som, aprofitar l'entorn i les circumstàncies. Ara perquè no he de triar escola per als fills, però si fos el cas, penso que faria una pregunta als educadors del centre que m'interessés: "Què vau fer el dia de la nevada? Què vau fer el dia de l'eclipsi de Sol?". Sé que la resposta en alguns casos seria "Ui, no es preocupi, vam tenir els nens ben tancats a l'aula, que no agafessin fred. No s'amoïni, aquell dia no van sortir al pati, no fos cas que se'ls acudís mirar cap al Sol." Aquesta no és l'escola que voldria per als meus fills. Voldria una escola que aprofiti la nevada per sortir al pati i tocar la neu (sí, que no s'empapin, però que la toquin!) i fer alguna bola, i tornar amb el nas vermell a l'aula, i veure que la neu que han pujat, inevitablement, es fon, i parlar sobre els cristalls que fa l'aigua, i les sensacions, i perquè és de color blanc, i trobar un poema que en parli, i aprendre'l, i refranys i frases fetes... Voldria una escola que aprofiti un eclipsi per sortir al pati amb un cartró amb un foradet ben fi i veure projectat al terra com el Sol es va tapant, i a la classe explicar i/o llegir i/o veure com en Tintin s'escapa d'una mort segura gràcies a l'eclipsi, i mirar per Internet les pàgines de tota la gent entusiasmada per l'astronomia que segueixen el fenomen minut a minut... Aquesta és l'escola que voldria per als meus fills.
Estic segur que a Sitges molts educadors han sabut aprofitar molt i molt bé l'activitat dels dibuixos fantàstics i terrorífics, i que molts nens i nenes han aprés moltes coses sobre la por i sobre les seves pors, i ara se senten una mica més forts i segurs d'ells mateixos. Enhorabona a aquests nens, als seus grans educadors i a les seves bones escoles!