Muerto el perro...

En l'últim mes he passat per diverses escoles en la mateixa situació: sense paper higiènic als lavabos. De vegades hi havia un mega-rotlle penjat a la paret del vestíbulet davant els serveis, i de vegades ni tan sols això. La primera vegada no vaig fer cas, però després ja va ser allò d'"una vegada, casualitat; dues, mala sort; i tres, alta traïció", així que vaig pensar quins podien ser els motius: potser era un tema d'estalvi? Però estalviar en paper higiènic em recordava l'acudit del pretendent que demana la mà de la promesa, i el pare de la noia menysté una i altra vegada les possibilitats econòmiques del pretendent amb l'expressió "Amb això, la meva filla no té ni per paper higiènic..!". Derrotat, el pretendent marxa i quan es troba la noia al passadís li etziba: "Cagona!". Crec que vaig arribar a la conclusió correcta pensant que es tracta d'un estalvi, sí, però no econòmic. Es tracta d'estalviar-se el possibles problemes vandàlics: rotlles entaforats a la tassa o als dipòsits, boles humides de paper enganxades al sostre, rotlles llençats per les finestres a l'estil "Vacaciones en el mar"...

Seria optar per la solució "Muerto el perro, se acabó la rabia". Hi ha problemes amb el paper higiènic? Doncs s'elimina. Hi ha alumnes que fumen als serveis? Doncs es tanquen. Hi ha gent que aprofita les portes anti-pànic per escapar-se o obrir-les a gent de fora? Doncs es tanquen amb cadenats. Hi ha qui guixa les parets? Doncs les revestim de material anti-pintades. I així successivament.

Per aquesta via, hi ha escoles on els alumnes no poden jugar a pilota al pati, perquè el profe que vigila el pati podria rebre un cop, així que s'arriba a la situació surrealista que juguin amb una llauna de refresc aixafada (que, posats a fer, és més perillosa, però no seré jo qui doni la veu d'alarma a l'escola, no sigui que ni a això puguin jugar!). O es prohibeix el tipp-ex a classe, perquè hi ha alumnes que el fan servir com si fos pintura...

Jo, què voleu que us digui, trobo que és una opció ben poc educativa (i, entre nosaltres, un pèl covarda). Jo diria que quan nosaltres anàvem a escola es feien més gamberrades, i més sonades, que les que fan els alumnes d'ara. Cada alumne decidia si en feia alguna, si participava o no en una trastada ja organitzada, i si ho feia i l'enxampaven, assumir-ne les conseqüències.

Que consti que no defenso les entremaliadures, sinó que qüestiono que l'única alternativa sigui eliminar-ne l'ocasió. No m'agrada un món on, per un costat, sembla que calgui un mediador especialitzat súper-guai per a cada petita incidència, i que, per l'altra banda, dissenya bancs especials perquè no s'hi estirin els indigents i barreres infranquejables a les andanes no fos cas que la gent que no segueix l'elemental norma de no baixar a les vies prengués mal. Hi ha molts problemets que no són la ràbia: potser que deixem viure el gos una mica més..!