Encara no em sé avenir del rebombori que hi ha hagut amb el tema del bou i la mula al pessebre, i si hi eren o no hi eren. A RAC1 un reporter anava a una Fira de Santa Llúcia i deia (si no textualment, gairebé): "A veure si la gent continua comprant el bou i la mula, perquè ara posar-los al pessebre aniria contra l'Església." Fins aquí podríem arribar. A veure, una mica de seny: el Sant Pare va escriure que no era segur que al pessebre hi fossin, no que no s'hi poguessin posar. Però, com altres vegades que hi ha la possibilitat de fer notícia d'on no n'hi ha, els mitjans de comunicació s'han llençat a fer els escarafalls de costum.
Tant hauria costat preguntar, no sé... a qualsevol professor de Religió de Secundària? En contra del que alguns poden pensar, a Religió no es fa proselitisme, i forma part del currículum explicar l'origen dels textos sagrats per als creients. El bou i la mula apareixen a alguns evangelis apòcrifs, i formen part de la religiositat popular, cosa que, certament, no els fa menys valuosos.
-Ah, o sigui que són dels evangelis prohibits i amagats pel Vaticà, eh?
No, no existeixen evangelis "prohibits". Quan feia classe de Religió, explicava als meus alumnes d'ESO que els evangelis apòcrifs els podien trobar a la Biblioteca de l'Escola, publicats per Clàssics del Cristianisme (si això és amagar, que vingui Déu i ho vegi).
-I per què hi ha d'haver evangelis oficials i d'altres que no, eh?
Això ja és una pregunta més interessant. És veritat que en un moment concret es determina quins seran els quatre Evangelis canònics (Mateu, Marc, Lluc i Joan), però es fa per bons motius, perquè eren els més consistents, els més coherents, els que havien estat més copiats (i això és un bon criteri tenint en compte que les còpies es feien a mà, i respectant molt fidelment el text), els que reflectien millor el missatge de Jesús de Natzaret. En els evangelis apòcrifs hi ha tradicions que venerem actualment, però també hi ha episodis que ens presenten a Jesús com una mena de nen-mag que dóna vida a ocellets de fang, fa vinclar plantes perquè arribi aigua a la seva mare... o es venja de nens que no li han fet prou cas. Vaja, seria com si d'aquí a trenta anys algú considerés que té el mateix valor històric la Gran Enciclopèdia Catalana... que una portada d'"El Mundo".
I espera't quan arribi el dia que algú recordi que els Reis d'Orient tampoc no surten als Evangelis! Ni que fossin Reis, ni que fossin tres, ni els seus noms! Però això no els impedirà passar per totes les cases en la nit més bonica de l'any!
Per l'únic que estic content és perquè tot plegat són més arguments a favor de la necessitat de tenir cultura religiosa, per no exclamar-se per tonteries, i anar a fons en allò que és important de debò.
Deia Khalil Gibran: "Cada nen que neix porta amb ell el missatge que Déu no ha perdut l'esperança en els homes". Doncs això, deixem-nos porar per l'alegria de celebrar el naixement d'un nen, deixar-nos portar pel desig de protegir-lo, d'educar-lo, d'oferir-li el millor que tenim, de ser millors persones per deixar-li un món millor. Perquè si Déu no ha perdut l'esperança en nosaltres, encara menys l'hem de perdre nosaltres en el nostre futur, en la nostra capacitat de compartir, de somriure, d'ajudar... d'estimar. Bon Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada