Deures d'estiu: un malson evitable?

Diu el meu fill que, entre els professors, els més "malignes" són els que elaboren llibres de text, i que l'elit d'aquests són... els que fan els quaderns d'estiu! 

És una exageració, però correspon a un sentiment de malestar (que de vegades pot arribar a la desesperació) relacionat amb els deures escolars, un sentiment que es tenyeix de sensació com d'injustícia, quan el nen pensa -sobretot si ho ha aprovat tot-: "De què em serveix treballar tot l'any, si de totes maneres he de fer deures a l'estiu?".

Personalment, hi estic d'acord: crec que després de nou mesos d'activitat escolar -i sovint també extraescolar-, obligar els nens a posar-s'hi de nou no és necessàriament una bona opció. Especialment quan no hi ha una bona coordinació dins de l'escola i cada mestre va afegint els seus deures d'estiu (de la seva assignatura que-és-la-més-important-de-totes) als dels seus companys, i a la safata d'entrada del correu electrònic del fill (perquè això sí, som més moderns que ningú) es van acumulant llistes i llistes de tasques a fer durant les vacances (i que caldrà lliurar in-ex-cu-sa-ble-ment el primer dia de classe!) i que acaben, indefectiblement, amb un "Descanseu i passeu un bon estiu!" que més que un desig sincer o una formula de cortesia sembla un sarcasme cruel i innecessari.

Que fem deures d'estiu, els adults? El mecànic s'emporta un motor espatllat, una roda punxada i una porta abonyegada per no perdre pràctica? A la tornada de vacances, la metgessa ha de portar deu diagnòstics de deu pacients reals que ha localitzat i visitat al seu lloc d'estiueig? El vigilant de seguretat ha fet deu minutets de guàrdia cada dia davant d'un establiment diferent (sense cobrar, eh, només per no perdre el costum)? No, no i no. Necessitem desconnectar. De veritat. Cadascú a la seva manera. Fent el que ens agrada, que també pot ser fer... res!  

Unes bones vacances poden ser educatives, però això no vol dir "escolars"! Quaderns de vacances? Si no hi ha més remei, perquè l'escola hi ha insistit, endavant, però que no marquin toootes les vacances: cal establir uns dies i uns moments per fer-los, i prou (i no hi afegiu més vosaltres, tipus "I un d'anglès, que t'anirà molt bé!"). Pot ser molt més educatiu fer servir activitats quotidianes de les vacances: 

• que escriguin targetes postals -i cartes!- als avis si marxeu fora (què bonic rebre una carta en aquests temps de correus electrònics i missatgeria instantània i virtual!); 
• que calculin el que va sumant tot el que compreu en una estona de "súper"; 
• que dibuixin un paisatge completament nou, 
• que elaborin un petit vocabulari si aneu a un país amb una llengua diferent; 
• que mirin sobre l'atles o sobre un mapa on aneu, quant temps podeu trigar, si el camí puja o baixa; 
• que recullin unes quantes herbes, fulles, flors i facin un petit herbari; 
• que us preparin un miniconcert de cinc cançons amb els germans, els cosins, els amics; 
• que construeixin castells de sorra amb motlles de plàstic, amb pots de iogurt, i apliquin el que saben de geometria, d'història i arquitectura (per què no intentar una piràmide?); 
• que projectin i realitzin, que projectin i realitzin, i així es realitzaran ells mateixos.

"És que amb aquestes vacances tan llargues s'avorreixen!" Mireu, per començar, no són més llargues que les que teníem la generació "yo fui a EGB" (i oi que a nosaltres no ens molestava gens?), i a més, avorrir-se és molt sa! 

"És que, si no fan deures, quan comencin el curs s'hauran oblidat de tot!" Doncs què voleu que us digui, el que no recordin gens... no devia ser tan important, i a més, per això està el principi de curs: per fer "escalfament" i, llavors sí, posar-s'hi de nou, amb la confiança que, quan siguin vacances, farem vacances!