No "busqueu informació sobre...", mai més!

Tot seguint a distància el congrés d'Escuelas Católicas (#ec11), em va semblar significativa una piulada d'Irene Arrimadas (@iarrimadas) que deia "Para motivar es fundamental la implicación de los alumnos en el proceso. Menos clases magistrales y más trabajo por proyectos". 

És veritat que ara per ara, sembla que en el mercat de metodologies educatives, les accions de "Projectex" cotitzarien clarament a l'alça mentre que per les de "MagistroClass" ningú no donaria un euro. Però potser el problema rau, com tantes altres vegades, en el significat que donem a les paraules, convertint alguns conceptes en valors absoluts que no admeten discussió. Potser per això no em vaig poder estar de respondre a la piulada anterior amb una meva (probablement no prou educada), que deia: "Pero no olvidemos que también hay clases magistrales que implican mucho a los alumnos y proyectos que son un churro".

Vull insistir en això: de la mateixa manera que no podem anomenar "classe magistral" el que fa un professor que s'asseu a la seva taula i llegeix -i a més, malament- el llibre de text, i ja està, tampoc no podem anomenar "projecte" el que fa un professor que pretén que els alumnes elaborin un text, presentació, mural -diguem-li "producte", que queda molt "cool"-... partint d'unes indicacions inexistents o vagues i/o mal formulades. 

La cristal.lització, el súmmum, l'epítom d'aquesta manera de fer és l'expressió "Busqueu informació sobre..." (i després de "sobre" podeu posar-hi el que vulgueu, de Mesopotàmia a la robòtica passant pel Quixot). Un "busqueu" que no diu ni què, ni quan, ni com, ni on (bé, "on" sí, a casa dels alumnes, que representa que és un centre de recursos pedagògics i els pares no ho sabíem) ni, sobretot, per què. Quan es llença un d'aquests "busqueu informació sobre..." així, sense més, s'haurien d'obrir unes comportes sota el profe en qüestió, que hauria de caure (amb un apropiat "Aaaaaaaaaah!) en un pou de fondària tan indeterminada com les seves indicacions. I si a sobre, el mateix professor defensa el seu "mètode" pretenent que es tracta de fer que els alumnes "s'impliquin i s'interessin en la matèria" i que així "construeixen el seu aprenentatge", llavors al fons del pou hi hauria d'haver piranyes, cocodrils, taurons o qualsevol altre bèstia mutant amb moltes dents que li mossegués una mica els higadillos!

Jo he assistit a magnífiques classes magistrals d'aquelles en què el professor, que en sabia "magis" que jo, alumne, i per això era el "magister", aconseguia captar absolutament la nostra atenció, i ens implicava plenament en el pensament d'aquell filòsof, en la resolució d'aquella equació, en l'anàlisi d'aquella peça de música, en la interpretació d'aquell fragment bíblic, en la composició d'aquell mineral... Eren extraordinàries classes magistrals d'extraordinaris grans mestres de paraules sàvies, o de mestres normalets que es preparaven molt bé les seves classes, i les vivien i les feien viure, alguns d'ells gesticulant per l'aula i d'altres, sí, asseguts a la seva taula, però compartint intensament a través de la seva veu i la seva mirada el seu saber amb nosaltres, i fent-nos nèixer el desig de saber més, d'anar més enllà... de projectar!

No ens confonguem, crec que els projectes són el que s'assembla més a la realitat. A la nostra vida estem fent constantment projectes interdisciplinars, i crec que quan a l'escola acostem els alumnes a aquesta manera de fer els fem créixer. Però que siguin projectes de debò i no -perdoneu-me- una simplificació cutre, una pobra caricatura que justifiqui que el nostre amic profe -salvat miraculosament del pou- pugui dir "Fixa't, jo aquí proposant coses noves i la meitat no han portat res... Si és que no hi ha qui els motivi..!"

En definitiva, i parafrasejant la piulada que ha motivat aquest cúmul d'exabruptes (potser hauria de titular el blog "Cómo No Ganar Amigos"), penso que "para motivar es fundamental la implicación de los MAESTROS en el proceso, ya sea una clase magistral o un magnífico proyecto." 

Bé, i si torneu a demanar als alumnes "busqueu informació sobre...", allà vosaltres: doneu instruccions clares... o assegureu-vos que no esteu sobre una trampilla! 

Llegir? És clar que sí!

Per una estona (Sic Transit Gloria Mundi!) els mitjans van anar plens del Pla d'Impuls de la Lectura del Departament d'Ensenyament, amb equiparació inclosa entre raspatllar-se les dents cada dia i la lectura (és important que ningú es confongui: seria trist veure un nen mirant de llegir un raspall de dents, però més preocupant veure'n un que volgués raspatllar-se les dents amb l'últim del Carlos Ruiz Zafón!).

És difícil opinar sobre el Pla a partir del que en diuen els mitjans, perquè, com passa sovint, se'n destaquen aspectes més aviat anecdòtics, així que no m'hi posaré, però sí que voldria dir algunes Coses Que Penso sobre la lectura, coses amb què caldria anar amb compte, i coses per anar endavant!

Compte amb convertir la lectura en una tortura.
Compte amb obligar els pares i mares a fer llegir els nens a casa ("els heu de fer llegir mitja horeta cada dia, i que s'hi fixin bé"), perquè el que hauria de ser un plaer compartit esdevé una font d'empipades i rancúnia contra els llibres.
Compte amb les lectures obligatòries ("Impero" és un dels tres conjurs prohibits als mags a Harry Potter: per alguna cosa serà!) perquè "Llegeix!" és tan lleig -i tan poc eficaç- com "Riu!", "Estigues content!" o "Estima!".
Compte amb menystenir determinades lectures, i amb considerar que alguns llibres S'Han De Llegir (els "clàssics": aquests llibres dels que tothom parla però que gairebé ningú no ha llegit).
Compte amb fer servir la lectura com un càstig ("Com que ja has acabat els deures? Que vols mirar la tele? No, no... Fes alguna altra cosa, no sé... Al menys, agafa un llibre!").
Compte amb els eslògans pretesament motivadors: els possibles futurs lectors -especialment els adolescents- són ben poc sensibles -i més aviat es reboten- a lemes tipus "llegir fa volar la teva imaginació". Si de cas, desperten la seva imaginació per suggerir-te on pots ficar-te els eslògans... i els llibres i tot!.
Compte, en definitiva, amb voler fer creure que qui no llegeix és un mala bèstia (no oblidem que Hitler va escriure un llibre) o pretendre que qui no llegeix de petit ja és un "cas perdut" (quanta gent no haurà descobert de ben gran el plaer de la lectura a partir de, per exemple, "Los pilares de la tierra"?)

En canvi, endavant amb llegir i explicar contes als nostres fills: els contes de sempre i sempre de la mateixa manera, i els contes nous i sempre diferents.
Endavant amb llegir en veu alta, i fer veus segons els personatges, i emocionar-nos (i ser exigents amb la nostra lectura, que ells ja voldran imitar-nos).
Endavant amb llegir de tot (llibres i còmics, revistes i diaris, etiquetes, caixes de cereals, rètols, tires còmiques, caràtules de discos...) i en qualsevol suport (en pantalla o paper, llegir sempre et farà bé!).
Endavant amb estar atents als gustos i aficions dels nostres fills, per suggerir-los lectures adients, sense menystenir la seva tria ni les seves ganes de llegir sempre sobre un determinat tema o sempre el mateix.
Endavant amb el dret (enunciat per Daniel Pennac a "Com una novel.la") a deixar un llibre sense acabar (no perquè no haguem "triomfat", sinó perquè el llibre "no ha triomfat" amb nosaltres -si més no, en aquell moment de la nostra vida!-).
Endavant, sobretot, amb el nostre entusiasme parlant de llibres, i de personatges, i de com han influït en les nostres vides, i endavant amb la nostra coherència (diu en Francesco Tonucci que els nostres fills tenen molt poca experiència de veure'ns llegir als pares: quants llibres hi ha a la nostra carta als Reis?).

Perquè llegir, si no ve de gust, no serveix de res. Encara més, si no ve de gust, no té gust de res!