Quan Stan Lee i Jack Kirby van crear
els X-Men els van atribuir superpoders originats per mutacions que sorgien amb
la pubertat. La part dels superpoders és una ficció, òbviament, però parteix
d'una realitat amb la que conviviu quotidianament: els canvis. Canvis tan
sovintejats, i de vegades tan vistosos que -biòlegs, perdoneu-me- podríem
anomenar "mutacions". I cada matí és una nova aventura davant el
mirall: "Què m'ha crescut que no volia que hagués crescut i, sobretot,
què NO m'ha crescut que SÍ que m'interessava que hagués crescut?"
Això s'afegeix al fet que el
creixement del vostre cos no és com quan éreu petits, que semblava fins i tot
que fos "per temporades", quan al tornar de l'estiu sempre hi havia
qui deia allò de "quina estirada que ha fet, ja és tota una
doneta..!" (gran moment, per cert, de vergonya aliena... i pròpia!). El
creixement del cos adolescent és -no us ofengueu- "desordenat":
el dels nois sembla començar pel nas i seguir tot al voltant i el de les noies
amb greix dipositant-se en teixits adiposos.
Això per no parlar dels canvis de veu, l'aparició de pèl en pubis i
aixelles, la sudoració molt més "aromàtica"... en fi, allò que
s'anomena "caràcters sexuals secundaris" (que més que
"secundaris" et poden semblar més aviat "protagonistes"
d'una peli de terror... de la qual tu n'ets la pantalla!). Sí, és veritat que
millor això que treure-li la vida a qualsevol a qui li facis un petó, i millor
que llençar raigs assassins només obrir els ulls... però no deixen de ser
"mutacions" empipadores!
Perquè, per acabar-ho d'adobar, les
"mutacions" arriben just en el moment en què tens més interès en ser
atractiu, en impressionar, i sí, sí que impressiones i atreus les mirades,
sí: amb aquell "gall", aquella ensopegada...
No és estrany que pugueu arribar a
estar fins al capdamunt de tanta "mutació", i que vulgueu agafar
alguna "drecera estètica":
pírcings i perforacions diverses, tatús, pentinats, rapats i tenyits extremats,
etc. "Al cap i a la fi, és el meu cos i puc fer-ne el que vulgui!"
-pots pensar-. És una opció, però et proposo que miris el teu cos més com un
regal que com una propietat. Un regal valuós que has de cuidar i preservar:
de debò vols fer-hi canvis irreversibles? I en funció de quin criteri? Perquè
al llarg de la història de la Humanitat, els criteris sobre la bellesa
-especialment la femenina- han anat variant..!
Us convido a fer un breu recorregut per quatre imatges:
Teniu a la Venus de Willendorf, amb grans pits i malucs molt amples, per poder parir i criar molts fills. Un perfil poc actual, però era "Miss Prehistòria"! En el matrimoni Arnolfini (de Jan Van Eyck), la segona imatge, la dona no està embarassada: el vestit té molta tela molt rica que la dona recull per mostrar la posició benestant, reforçant així la bellesa de la pell tan blanca -que era, a més, mostra de riquesa perquè indicava que la persona no havia de sortir a l'aire lliure a treballar en el camp-. La pell morena que ara podem valorar no era gens apreciada! Al seu costat, les Tres Gràcies (de Rubens) eren model de bellesa... encara que ara ens puguin semblar l'"abans" de qualsevol propaganda de clínica de cirurgia estètica!
Pel que fa a la quarta imatge,
correspon a una de les anomenades "dones-girafa" de la tribu Kayna. A
partir dels cinc anys els col.loquen anelles de llautó, que van augmentant any
rere any. Això comprimeix la caixa toràcica, creant l'efecte de coll llarg, que
és extremadament valorat com signe de gran bellesa.
Potser estàs pensant "Quina
bestiesa! Quin endarreriment! Com poden fer això? Això demostra que no estan
civilitzats..!", però abans de seguir exclamant-te, recorda que moltes
persones de la nostra "civilització" s'injecten en els llavis el
greix dels seus propis culs, o fan servir pròtesis de silicona -que amb
freqüència provoquen greus problemes de salut-, o fan servir bòtox -que és un
producte amb toxina botulímica, el verí més potent conegut- per allissar les
arrugues.
Hi ha molts adults que es penedeixen
d'haver-se "transformat" quirúrgicament o químicament (la Nicole
Kidman, sense anar més lluny, va admetre fa uns anys que "havia perdut
expressivitat"), o d'haver-se tatuat noms de nòvies/nòvios que van passar
a ser "ex" (com el "Winona forever" de Johnny Deep), o
inscripcions... amb faltes d'ortografia! Ja ho veus, per molt cansat que
estiguis de les "mutacions", les "customitzacions"
permanents del teu cos potser no són una gran idea. Si et sembla que sí,
abans de fer-ho, respira a fons. Compta fins a deu. Ja? Torna a comptar. Una
altra vegada. I ara... no ho facis.
Creieu-me: esteu en procés, i el
resultat sempre serà millor que el procés. No us diré allò dels cucs
de seda i les papallones, perquè, la veritat, sempre m'han fet força angúnia uns i altres,
però sí us diré això: no altereu el procés, no el vulgueu
accelerar artificialment, perquè seria com obrir el capoll a mitja metamorfosi,
o trencar l'ou des de fora. Sí, això demana paciència, autoconeixement i
consciència, però estic segur que en teniu més que un pollet embrionari... o un
cuc de seda!
I no tot són desavantatges: sí que
teniu superpoders!
Per exemple, sou capaços d'esforços mentals i físics que als adults ja ens
estan vetats (us ho asseguro!), i teniu una capacitat de recuperació
espectacular.
Així que entreneu els vostres superpoders
(els X-Men ho fan!): cuideu el que entra en el vostre cos i el que feu amb ell.
Cuideu la vostra higiene exterior (aigua i sabó... i compte amb els perfums
"emmascaradors"!) i la interior (lectura, estudi, reflexió). Cultiveu
les vostres habilitats socials amb Valors a Llarg Termini (sinceritat,
honestedat, humilitat, servei, alegria...). Veureu com llavors sí que us
torneu atractius i impressionants!
I així, quan us mireu al mirall,
podreu dir-vos: "Sí, sóc un mutant... I què?"
