tag:blogger.com,1999:blog-3807842484718904151.post2664592166801944213..comments2017-05-18T15:44:01.876-07:00Comments on Coses Que Penso: Deures, sí? Deures, no?Juanjo Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/15301307469133224559noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-3807842484718904151.post-20538408267351698542017-05-18T15:44:01.876-07:002017-05-18T15:44:01.876-07:00Anònim, t'he publicat el comentari, però t'...Anònim, t'he publicat el comentari, però t'he de dir: <br />1. No m'agraden gens els comentaris anònims<br />2. Em costa molt creure que siguis una noia de 13 anysJuanjo Fernándezhttps://www.blogger.com/profile/15301307469133224559noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3807842484718904151.post-56050397605667701572017-05-18T14:27:54.188-07:002017-05-18T14:27:54.188-07:00M'ha agradat molt, tot això del que has dit,.....M'ha agradat molt, tot això del que has dit,... El que passa, és que els nens no tenim temps de fer el que ens agrada i fer les nostres activitats. Per què? Perquè ens estem fins a la una o dues de la matinada fent els deures i estudiant preocupant-nos per les nostres notes, el que diran les pares si no els acabes, com de patètic et sentiràs tu si treus males notes... i una llista sense fi de coses que ens irriten i ens fan atacs de pànic i ansietat. Si, no només els adults teniu aquest pànic, jo, personalment, no conec a ningú en la meva classe que no n'hagi tingut ni un en tot l'any. A més a més no ens oblidem dels extraescolars, l'anglès, el francès, repàs,... que també ens posen deures, després hi ha els deures de casa que et manen els pares dient que és la teva obligació i els hi dóna igual que no tinguem temps, que ho em de fer mentre estem acabant el projecte, els deures i dormint. Finalment, et castiguen perquè s'han sentit deshonrats i acaba el curs amb una muntanya de deures per tot l'estiu. Ah, i no ens oblidem que els adults diuen que ens passem el dia mirant el mòbil! Si, preguntant pel WhatsApp que si falten deures, quin apartat s'havia d'estudiar i si el dia següent havien tres o quatre exàmens. El que pensaràs quan estàs llegint això, és que dec ser de Batxillerat. Doncs no, acabo de fer tretze anys i començo l'ESO. També et preguntaràs des de quan la meva classe i jo anem d'aquesta manera, que ja fa tres anys. També deus pensar que anem a una escola molt bona i prestigiosa, i és de les més normals que pot haver-hi. I finalment, creuràs que sóc de males notes,perquè em costa tant, però no, sóc la representant de la classe, que trec tot d'excel·lents, us podeu imaginar com ho passen de malament els que van per sota de mi! A sobre, hem "d'anar a la moda" perquè no ens tractin malament i em d'actuar com si fossem "guays", com si no ens importés res. És molt dura nostra vida, i encara així seguim endavant amb els nostres somnis de ser princeses, astronautes, l'heroi del conte, actors, models, filosòfics o el que et puguis imaginar. I aguantem perquè som forts i tenim esperança de que algun dia s'acabarà i podrem treballar les nostres vuit hores i anar amb la família, gaudir i veure com els nostres fills passen pel que acabo de raonar i explicar. Anonymousnoreply@blogger.com